Pere Cerezo, entre Girona i Argentina / Jordi Galí
Galí i Farrés, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2018
194 p. : il. ; 22 cm
Beca d'Estudis Històrics President Irla 2017. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409013944

Pere Cerezo i Hernàez (Mendoza, 1890 - Buenos Aires, 1977) va néixer a Argentina fill d'una família d'immigrants de la Rioja que s'instal·laren a Girona quan tenia sis anys. Fou així com l'infant "Pedro" esdevingué el jove "Pere", socialitzant-se des de ben menut en una Girona popular i menestral impregnada d'ideals republicans. El 1915 presidia el Centre d'Unió Republicana i de 1918 a 1922 esdevenia regidor. La Dictadura de Primo de Rivera suposà un parèntesi que finalitzà el 1931 quan amb la proclamació de la República fou de nou electe municipal, aquest cop per Esquerra Republicana, de la qual en fou membre del Comitè Executiu Nacional i diputat al Parlament de Catalunya. Elegit alcalde de Girona, enmig de la Guerra Civil i fins a la seva fi, va haver de fer front a les vicissituds del moment: refugiats, proveïments, bombardejos. La fi del conflicte suposà l'exili a l'Argentina natal, però no la fi del seu compromís catalanista i republicà. A l'altra banda de l'Atlàntic, va presidir el Casal de Catalunya de Buenos Aires i va impulsar els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1960.

L'Alcalde de la Girona en guerra : Pere Cerezo, després de la derrota, continuà el seu compromís polític amb el país a la seva Argentina natal / Arnau Albert i Josep Vall, text
Albert i Generó, Arnau


En: Revista de Girona. Girona, núm. 297 (juliol-agost 2016), p. 42-43 : il (Biografia) 

Alcaldes de Girona : 1931-1939 / Jordi Galí i Farrés ; [introducció de Josep Clara ; pròleg de Marta Madrenas]
Galí i Farrés, Jordi


Girona : Ajuntament de Girona, DL 2016
241 p. : il. ; 22 cm (Girona Biografies, 3) 
ISBN 9788484962199

Jordi Galí, fa un repàs biogràfic de Miquel Santaló, Josep Maria Dalmau, Francesc Tomàs, Llorenç Busquets, Joaquim de Camps, Expèdit Duran, Pere Cerezo i Joan Ballesta. Són els vuit alcaldes que va tenir la ciutat en el període que va des del final de la dictadura de Miguel Primo de Rivera fins al final de la Guerra Civil. Els retrats personals d'aquests alcaldes són indestriables del context i les vicissituds històriques que vivia Catalunya i, per tant, de la ciutat de la qual van ser alcaldes. El llibre és, doncs, també un recorregut per la història de Girona d'uns anys intensos, vistos amb il·lusió i esperança per una part important de la població, i amb recels i temors per una altra part. Aquesta ebullició social i política queda ben representada, com explica en la introducció el professor d'història contemporània de la Universitat de Girona (UdG) Josep Clara, en els detalls vitals dels vuit alcaldes: "El conjunt reflecteix perfectament l'etapa històrica: el predomini polític d'Esquerra Republicana, la importància de la Lliga, la força momentània dels partits i els sindicats obrers." Com recorda en el pròleg l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, "la República va ser sinònim de llibertat, de progrés, d'educació, de planificació; en definitiva, de preocupació pels afers col·lectius". Època "brillant", afirma, que va tancar-se "amb l'inici d'una fosca i ignominiosa dictadura".(El Punt Avui).